setmana3: industrialització i creixement económic: LA REVULUCIÓ INDUSTRIAL

Durant aquesta semana a classe hem estudiat la Revolució Industrial a Anglaterra. Hem estudiat el tema amb tots els seus aspectes teorics i l'ultim dia vam respondre els conceptes i preguntes clau, cosa que em va semblar molt interessant ja que poden ser els aspectes més importants del tema. Per tant, aquesta semana exposare aquests conceptes:

Innovació/ inversió: només és innovació allò que es consumeix i té èxit comercial és la diferenciació amb la inversió, que no necessariament acaben ser utilitzades. Per exemple, a Gran Bretanya la inversió va ser pobra però la innovació fantàstica durant la Revolució Industrial.
Energia/màquina de vapor: la energia utilitzada en la Revolució Industrial era una energia inanimada, és a dir màquines; es va substituir la energia orgànica (menys elàstica, rígida, menys productivitat) per la energia inorgànica. L’energia predominant va ser el vapor gràcies a la innovació de la màquina de vapor.
Sector líder/ auxiliares: els sectors dominants van ser la indústria tèxtil cotonera, la siderúrgica i la minera del carbó i ferro. Altres sectors auxiliars van ser la industria química, el paper, la industria alimentaria i el tabac.
Revolució Industrial no es igual a industrialització: la industrialització es un procés que canvia la economia, fa que molts factors econòmics com el PIB estan modificats i marcats per aquest sector. I la Revolució Industrial va ser la novetat de màquines i organització d’aquestes però això no va ser suficient per modificar els mercats laborals i el funcionament dels sectors econòmics.
Formació i condicions vida de la classe obrera: el treball obrer de la Rev. Industrial està marcat per el treball infantil i femení, qui havien de fer feines dures i perilloses cobrant un salari molt inferior que el sector masculí. No hi va haver diferència sectorial entre salaries urbans i rurals fins el segle XIX.
Efectes backward / forward del ferrocarril: Els efectes backward són aquells que van cap enrere, sectors ja existents s’han vist beneficiats pel ferrocarril; alguns exemples serien: la industria siderúrgica (construcció de vies de ferro), va generar molts llocs de treball,... Els efectes forward són aquells que van endavant, el ferrocarril va crear sectors nous, com: contabilitat, gestors, escoles d’enginyers, el “negoci”del ferrocarril,...
Per què la Revolució Industrial no va portar una ràpida industrialització a Anglaterra? Com ja he comentat abans, la industrialització es caracteritza per la ràpida transformació de sectors econòmics. I el PIB és el factor que més bé ho reflexa; Gran Bretanya tenia una taxa de PIB molt baixa i si la industrialització hagués estat ràpida el PIB seria molt elevat.
Per què va ser més revolucionari el transport ferroviari a vapor que el transport marítim a vapor? Per respondre aquesta pregunta hi ha varies causes:
El transport marítim estava molt condicionat pels recursos naturals (necessitava estar prop del mar, canals o rius); depenia dels recursos naturals i el ferrocarril podia estar situat a qualsevol lloc.
El ferrocarril generava més serveis que el marítim, els efectes forward, el ferrocarril va servir per generar molts sectors i millorar-ne d’altres.
El ferrocarril era més ràpid que el vaixell de vapor, també era més segur.
EL ferrocarril tenia més capacitat de transport de mercaderies i era un transport més regular, no depenia del clima. Més flux de transport de mercaderies, mercaderies regulars que cobreixen la demanda més ràpidament i poden obrir-se a més mercats.
El ferrocarril va aportar noves ideologies, un canvi polític, econòmic, social. I va ser l’embrió dels primers mercats nacionals i la homogeneïtzació dels preus a tota la nació.
El ferrocarril tenia més densitat de transport, més flux de persones, mercaderies i capital.
Per què va ser el sector tèxtil cotoner on més transformacions es van registrar durant la Revolució Industrial?
Perquè el cotó en rama tenia menys costos d’entrada i menys requisits de capital fix. Per les característiques de la fibra.
Perquè no era una industria regulada per gremis, és a dir no hi havia controls de qualitat ni seguretat.
Per què era un sector que acceptava més innovacions ja que tot el sector era nou.
Perquè era un sector que a més de la mecanització utilitzava energia orgànica (natural), tenia una tendència a la reducció dels costos de producció i això causava uns baixos preus.
Perquè el cotó tenia la tendència sostenida durant més de un segle del descens dels preus de venda i va ser un producte revolucionari.
Quina relació va existir entre la revolució agrària i la Revolució Industrial a Anglaterra? La relació que va existir va ser l’excedent que es pot dividir en tres:
1.Els excedents de capital (camp agrari) transferibles a altres sectors (industria).
2. Excedent de treball al camp que van canviar i es van na a treballar a les industries i viure a les ciutats.
3.Excendent de aliments era necessari, es podia comercialitzar a la ciutat. Transformació de agricultura d’autoconsum a comerç.

Finalment, comentar que aquesta perspectiva histórica mostrada en clase m'ha permes entendre un problema socioeconomic actual: quant hi ha novetats, noves tecnologies, nous sectors,... augmenta la producció d'un país; cas totalment contari al cas actual am la crisis que els nous productes estan estancats (tic) i aixo provoca una baixa producció.

semana2: Feudalismo tardano y capitalismo mercantil

setmana 1: SOCIETATS AGRARIES

La primera setmana ens em dedicat a tractar el tema 1 que correspon al primer capitol del llibre recomant: "Introducció a la història econòmica mundial". Aquest primer tema tracta de les societats agraries.
Dins les societats agràries cal destacar tres apartats diferenciats: la població, l'agricultura i la vida urbana. Pel que fa a la població em estudiat l'etapa depredadora, on els habitants eren caçadors i recol·lectors i sempre estaven en consant moviment, és a dir, eren nòmades; l'etapa peoductora on comença a desenvolupar-se el treball agrari i la ramaderia, aquesta etapa requereix el sedentarisme i canvis mentals i organitzatius. En aquest primer tema també em estudiat el model demografic antic que es el que correspon a la població preindustrial: taxes de mortalitat i natalitat altes i baixa esperança de vida. Pel que fa a la població també em estudiat la teroria sobre el limit del creixament de T.R. Malthus.
L'agricultura d l'època s'animenava agricultura tradicional, els factors calus de la qual són la terra, el treball i el capital. Aquesta agricultura estava diferenciada entre el nord i sud degut a la cliamtologia i estava regulada per un sistema feudal.
El comerç i la vida urbana en la societat preindustrial no estaven gaire desenvolupats, cal destacar peró conceptes com els mercats, les fires o els gremis.

introducció!

Hola a tots!
aquest és un altre blog dedicat a explicar semanalment les classes d'historia economica.

nom: Emma Pons
grup: B4