La setmana del 23 al 27 de març ens hem dedicat ha continuar estudiant la difusió de la industrialització però en aquest cas analitzats els països no industrialitzats. Durant aquesta setmana també em realitzat la tercera pràctica que consistia en un examen del capítol 13 del llibre: La URSS.
Pel que fa el temari estduiat, els països no industrialitzats destacar:
- la divisió internacional del treball a favor dels països industrialitzats
- la colonització via comercial i militar que transferia sobirania nacional als territoris.
- creixement desequilibrat
Els països/ zones a destacar no industrialitzades són:
Nuevas Europas(Canadà, Sudafrica, Australia, Nueva Zelanda): tots aquests països eren colonies britaniques dominades sota un control blanc. el desenvolupament economic era bast en la explotació i esportació demateries primeres, tot i que els recursos eren variables segons el territori.
Aquest eren territoris verges amb molt poca població i quasi tota nómeda.
India: Hi havia un major numero de població concentrada, sedentaria, que es dedicaven a la artesania i, per tant, també més rics que el països de la nova Europa. Inicialment la india va ser propietat de una empresa privada, després passà a ser de la corona. A la Índia destaca la industria cotonera que va ser líder mundial.
China: va tenir una apertura forçada al comerç britanic (guerra de l'opi) i revelió militar. hi ha un excedent de stocks als països rics i els reparteixen als països colonials.
América central y sud: territoris on destaca el sector exportador i inversió extrangera però pocs efectes transformadors a la economia. America tenia destacades mines de plata, platacions de cautxú i algunes mines de or i diamats.
Finalment destacar el repartiment del mon, que són diferentes mesures, acord internacionals per la exploració de nous territoris:
-Berlin 1885: via lliure a l'ocupació del interior dels continets desconeguts.
- la rendibilitat del món conquistat, gracies als impostos.
- el xoc entre cultures: entre el racisme i el mestisatje creació de ponts per al flux de persones i idees en un món global.
Aquest tema m'ha fet adonar que els territoris més industrialitzats s'aprofiten o ajuden a desenvolupar els territporis desconeguts, com també pot passar a l'actualitat amb els països que diriem del primer món(desenvolupats) i del tercer (pobres).
domingo, 29 de marzo de 2009
jueves, 19 de marzo de 2009
setmana 6: LADIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (II)
La setmana del 16 al 20 de març, hem estat tranctant el segon cercle, més endarrerit, en la difusió de la Revolució Industrial. El dimecres d'aquesta setmana també hem realitzat unes preguntes sobre tota la difusió industrial que dilluns haurem d'entregar.
Els països on la Revelució Industrial arribà més tard foren: Holanda, els Països Escandinaus, Itàlia, Espanya, Rússia i el Japó.
La periferia nort (Holanda i Escandinavia): Pel que fa els recursos d'aquesta periferia podem dir que tenia escasses de carbó, abundancia de matéries primes demandades i que destaca per una capital extranger. aquests països es dirigien a mercats de alt poder adquisitiu i industrialitzats i no a mercats agraris. finalment destacat que predominaven els sectors de producció de semielaborats i l'adopció d'algunes rames de la segona relució tecnologica (electricitat, fbricació màquines.)
La periferia sud (Italia i Pnínsula Iberica): en aquest països destaca la triologia mediterrania. els recursos dels quals gaudien eren carbó (poc i mal localitzat) i electricitat. tenien dotació de primeres materies demandades en mercats exteriors com el vi i minerals(ferro, plom, cobre). els minerals pero eren de propietat extrangera.. cosa que va provocar un gran edeudament a Espanya. Els mercats eren petits (regionals) i poc profunds; va haver una escasa
conquista de mercats exteriors i petits esforços d'internacionalització(pimes). En l'entorn institucional es caracteritzaven per un sistema educatiu distant al del 1r cercle i una politica proteccionista i nacionista.
Periferia est (Rusia i japó): Russia tenia una economia atrassada (miseria, servidumbre,..)i va ser a partir del 1854-56(derrota Crimea) que va començar a modernitzar-se i va pendre mesures i canvis en els transports, agricultura i indústria. Tot i aixó però hi havia desequilibris en la balança de pagament i la solució va ser un augment dels impostos. Japó tenia una economia atrassada la primera meitat del segle XIX ja que l'algricultura era amb aorganització feudal, en comerç i l'artesania seguien la tardicó de productes de luxe, l'impuls estatal a la modernització va ser la revolució del Meijiel 1868. En la industria hi va haver un abans i un després del 1881, destaquen les garns corporcions financieres: zaibustu. Finalment destacat que Japó va tenir desequilibris en el creixement com un economia dual, expansió militar, deuda i inflació.
En aquest tema estudiem la difusió de un nou model, una nova cultura,... d'un canvi; el canvi a la societat industrial; aixó ho podriem comparar amb l'actualitat on possiblement com diuen alguns informes ens trobem en el canvi a una nova soocietat: la era de l'informació on destaca l'Internet. Possiblement d'aqui uns quants anys s'estudiarà la difusió que nosatres ara estem vivint.
Els països on la Revelució Industrial arribà més tard foren: Holanda, els Països Escandinaus, Itàlia, Espanya, Rússia i el Japó.
La periferia nort (Holanda i Escandinavia): Pel que fa els recursos d'aquesta periferia podem dir que tenia escasses de carbó, abundancia de matéries primes demandades i que destaca per una capital extranger. aquests països es dirigien a mercats de alt poder adquisitiu i industrialitzats i no a mercats agraris. finalment destacat que predominaven els sectors de producció de semielaborats i l'adopció d'algunes rames de la segona relució tecnologica (electricitat, fbricació màquines.)
La periferia sud (Italia i Pnínsula Iberica): en aquest països destaca la triologia mediterrania. els recursos dels quals gaudien eren carbó (poc i mal localitzat) i electricitat. tenien dotació de primeres materies demandades en mercats exteriors com el vi i minerals(ferro, plom, cobre). els minerals pero eren de propietat extrangera.. cosa que va provocar un gran edeudament a Espanya. Els mercats eren petits (regionals) i poc profunds; va haver una escasa
conquista de mercats exteriors i petits esforços d'internacionalització(pimes). En l'entorn institucional es caracteritzaven per un sistema educatiu distant al del 1r cercle i una politica proteccionista i nacionista.Periferia est (Rusia i japó): Russia tenia una economia atrassada (miseria, servidumbre,..)i va ser a partir del 1854-56(derrota Crimea) que va començar a modernitzar-se i va pendre mesures i canvis en els transports, agricultura i indústria. Tot i aixó però hi havia desequilibris en la balança de pagament i la solució va ser un augment dels impostos. Japó tenia una economia atrassada la primera meitat del segle XIX ja que l'algricultura era amb aorganització feudal, en comerç i l'artesania seguien la tardicó de productes de luxe, l'impuls estatal a la modernització va ser la revolució del Meijiel 1868. En la industria hi va haver un abans i un després del 1881, destaquen les garns corporcions financieres: zaibustu. Finalment destacat que Japó va tenir desequilibris en el creixement com un economia dual, expansió militar, deuda i inflació.
En aquest tema estudiem la difusió de un nou model, una nova cultura,... d'un canvi; el canvi a la societat industrial; aixó ho podriem comparar amb l'actualitat on possiblement com diuen alguns informes ens trobem en el canvi a una nova soocietat: la era de l'informació on destaca l'Internet. Possiblement d'aqui uns quants anys s'estudiarà la difusió que nosatres ara estem vivint.
jueves, 12 de marzo de 2009
setmana5 : LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (I)
La setmana del9 al 13 de març hem tractat el tema de la difusió de la industrialització, que va ser iniciada a Gran Bretanya. Per la següent setmana realitzarem una pràctica que ens ajudara a aprofindi sobre la Revolució Industrial i la seva difusió.
Després de consolidar-se la Revolució Industrial a Gran Bretanya el 1830 s'incià la difusió que durà fins el 1870. Primerament cap a Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EUA i el seguidament cap a la resta d'Europa, Rússia i Japó. Aquesta semtmana, però, només hem estudiat els primes països on l'industrialització arrivà.
Gran Bretanya: va ser la capdaventera del 1830 fins 1870. El nivell de vida de la seva població va augmentar, la distribució de la renta era més igualitaria i existien millors drets sindicals i legislacions socials. les seves principals industries eren: teixit, carbó ferro, tambñe seguia el desnevolupament del ferrocarril i la maquinaria. A partir del 1870 Gran Bretanya va patir una decaiguda degut a l'avanç de altres països, és a dir, competència.
França: i Alemanya: podem dividir la industrialització d'aquests dos països en tres etapes: la primera de 1800 a 1830, la segona de 1840 a 1870 i l'última de 1870 a 1913. en la primera etapa van coemnçar a aapareixer les innovacions pero no es van desenvolupar degut a falta de recursos, problemes polítics o la forta competencia britànica. En la segona etapa destaca la contrucció de reds ferroviaries amb menys costos que anteriorment que poencia l'inci de la industrialització en aquest països; també hi havia una especialització agrària regional. En la tercera etapa, ja va ser la plen industrialització i on van apareixer noves aportacions. Hi va haver, però,diferencies entre un país un altre, a partir del 1870 Alemanya va accelerar i França va patir un relentització. França profita els seus abundants rius per gener electricitat a traves de energia hidràulica; Alemanya es va aprofiar de la guerra de França. hi va haver noves tècniques d'obtenció d'acer i crisis agràries.
Belgica i Suïssa: Belgica va ser la primera regió d'Europa contiental a acceptar plenament el model britànic, gràcies en part a que estava dotada de bons recursos naturals. Suïsa i Belgica eren països petits, cosa que els era més fàcil canviar estructures i a més a més, eren molt pròxims a garns països pioners, fet que també els ajudà en la seva industralització. Els sectors que predominaven eren el miner, metalurgic i tèxtil. Suïsa destacava per la producció de rellotges.
EUA: va aconsegir la independecncia el 1776. despres d'aquesta EUA era un país economicament ric i amb molts avantatges com molt territori, mà d'obra barata,... això li va facilitar la seva industrialització. A partir del 1860 EUA ja es va convertir en la primera potència mundial i començà a rebre una garn emmigració què provocà un fort creixement demogràfic i econòmic.
La reflexió final la realizaré conjunatment amb el tema posterior on explicarem la segona part de la difusió de la industraliatzació.
Després de consolidar-se la Revolució Industrial a Gran Bretanya el 1830 s'incià la difusió que durà fins el 1870. Primerament cap a Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EUA i el seguidament cap a la resta d'Europa, Rússia i Japó. Aquesta semtmana, però, només hem estudiat els primes països on l'industrialització arrivà.
Gran Bretanya: va ser la capdaventera del 1830 fins 1870. El nivell de vida de la seva població va augmentar, la distribució de la renta era més igualitaria i existien millors drets sindicals i legislacions socials. les seves principals industries eren: teixit, carbó ferro, tambñe seguia el desnevolupament del ferrocarril i la maquinaria. A partir del 1870 Gran Bretanya va patir una decaiguda degut a l'avanç de altres països, és a dir, competència.
França: i Alemanya: podem dividir la industrialització d'aquests dos països en tres etapes: la primera de 1800 a 1830, la segona de 1840 a 1870 i l'última de 1870 a 1913. en la primera etapa van coemnçar a aapareixer les innovacions pero no es van desenvolupar degut a falta de recursos, problemes polítics o la forta competencia britànica. En la segona etapa destaca la contrucció de reds ferroviaries amb menys costos que anteriorment que poencia l'inci de la industrialització en aquest països; també hi havia una especialització agrària regional. En la tercera etapa, ja va ser la plen industrialització i on van apareixer noves aportacions. Hi va haver, però,diferencies entre un país un altre, a partir del 1870 Alemanya va accelerar i França va patir un relentització. França profita els seus abundants rius per gener electricitat a traves de energia hidràulica; Alemanya es va aprofiar de la guerra de França. hi va haver noves tècniques d'obtenció d'acer i crisis agràries.
Belgica i Suïssa: Belgica va ser la primera regió d'Europa contiental a acceptar plenament el model britànic, gràcies en part a que estava dotada de bons recursos naturals. Suïsa i Belgica eren països petits, cosa que els era més fàcil canviar estructures i a més a més, eren molt pròxims a garns països pioners, fet que també els ajudà en la seva industralització. Els sectors que predominaven eren el miner, metalurgic i tèxtil. Suïsa destacava per la producció de rellotges.
EUA: va aconsegir la independecncia el 1776. despres d'aquesta EUA era un país economicament ric i amb molts avantatges com molt territori, mà d'obra barata,... això li va facilitar la seva industrialització. A partir del 1860 EUA ja es va convertir en la primera potència mundial i començà a rebre una garn emmigració què provocà un fort creixement demogràfic i econòmic.
La reflexió final la realizaré conjunatment amb el tema posterior on explicarem la segona part de la difusió de la industraliatzació.
lunes, 9 de marzo de 2009
semana 4:EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ: FACTORS DE PRODUCCIÓ I INNOVACIONS
Durant aquesta semana (2 al 6 d març) ens hem dedicat a estdiar la Revolució Industrial i la seva expansió; però també vam tenir temps de realitzar la pràctica 2.
El 1830 Revolució Industrial es pot donar per acabada i entre 1830 i 1870 el procés d’industrialització es va consolidar a Gran Bretanya i es va iniciar la difusió cap a altres països.
Els temes més importants a destacar relacionats a La Revolució Industrial són:
- La demografia entra en un procés de transició, que es caracteritza per una alta natalitat i una baixa mortalitat, i culmina amb el cicle demogràfic modern que es caracteritza per una baixa natalitat i una baixa mortalitat.
- factory sistem: un procés de concentració del treball en fàbriques i la submissió del treballador al ritme de la màquina. Aquest sistema requereix unes quantitats de capital fix superior a les anteriors que provoca la creació dels bancs i les caixes.
-En els transports les millores són la construcció de ponts, de camins empedrats de peatge i la construcció de canals per la navegació. També, en el camp dels transports, és millora el ferrocarril i la navegació a vapor i es comencen a estendre per Europa.
-L’acer va ser un material important en el procés industrialització, és van aconseguir uns convertidors que feien l’acer de qualitat millor i més constant.
-Les energies, l’energia hidràulica va continua essent important gràcies a la turbina hidràulica. Altres energies importants van ser el gas, l’electricitat el petroli.
-L’agricultura es va beneficiar de la Revolució Industrial, i es va produir la Segona Revolució Agrària. La nova agricultura necessitava adquirir al mercat una part dels inputs necessaris per la procés de producció, destinat a millorar l’alimentació animal i el rendiment de la terra (agricultura capitalista). L’agricultura es va beneficiar, també, de la millora dels transports, que facilitaven el comerç.
La revolució Industrial va permetre ampliar els territoris industrialitzats i la millora de països menys desenvolupats per quasi igualar als pioners; aixó ho podriem relacionar amb l'actualitat, ja que paísos menys avançats, com els d'orient,. utilitzant noves tecniques i nova maquinaria estan atrapant les regions més potentes com Estats Units i Europa.
El 1830 Revolució Industrial es pot donar per acabada i entre 1830 i 1870 el procés d’industrialització es va consolidar a Gran Bretanya i es va iniciar la difusió cap a altres països.
Els temes més importants a destacar relacionats a La Revolució Industrial són:
- La demografia entra en un procés de transició, que es caracteritza per una alta natalitat i una baixa mortalitat, i culmina amb el cicle demogràfic modern que es caracteritza per una baixa natalitat i una baixa mortalitat.
- factory sistem: un procés de concentració del treball en fàbriques i la submissió del treballador al ritme de la màquina. Aquest sistema requereix unes quantitats de capital fix superior a les anteriors que provoca la creació dels bancs i les caixes.
-En els transports les millores són la construcció de ponts, de camins empedrats de peatge i la construcció de canals per la navegació. També, en el camp dels transports, és millora el ferrocarril i la navegació a vapor i es comencen a estendre per Europa.
-L’acer va ser un material important en el procés industrialització, és van aconseguir uns convertidors que feien l’acer de qualitat millor i més constant.
-Les energies, l’energia hidràulica va continua essent important gràcies a la turbina hidràulica. Altres energies importants van ser el gas, l’electricitat el petroli.
-L’agricultura es va beneficiar de la Revolució Industrial, i es va produir la Segona Revolució Agrària. La nova agricultura necessitava adquirir al mercat una part dels inputs necessaris per la procés de producció, destinat a millorar l’alimentació animal i el rendiment de la terra (agricultura capitalista). L’agricultura es va beneficiar, també, de la millora dels transports, que facilitaven el comerç.
La revolució Industrial va permetre ampliar els territoris industrialitzats i la millora de països menys desenvolupats per quasi igualar als pioners; aixó ho podriem relacionar amb l'actualitat, ja que paísos menys avançats, com els d'orient,. utilitzant noves tecniques i nova maquinaria estan atrapant les regions més potentes com Estats Units i Europa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)