REFLEXIÓ FINAL

Doncs aquí l'ultima entrada d'aquest blog, després d'escriure setmana rere setmana els temes tractats a classe, només qeda que el blog ens sigui evaluat com una actiitat d'avaluació continua.

Per la meva part, incialment el blog el feia desmoralitzada, amb poques ganes pero finalment ja ho feia com una cosa quotidiana que reconec que m'ha seguit de gran utilitat per no oblida l'explicat a classe i per un cop explicat tornr-m'ho a mirar i repassar-ho. A més a més alguns cops ha tingut que complemnetar la informació amb el llibre cosa que m'ha dut bastantes hores de feina setmanalment. Crec que el blog ja que es a l'abasta de tothom també no només ha estat de la meva utilitat sino que potse algu que buscava informació d'quest temes li ha pogut servir les meves explicación.
Crec per que ha estat una gran ideea aquesta activiat, la forma de fer-ho no a través de simple resums que s0han d'ntrega al professor cada setmana sino a través de noves tecnologies, és a dir a internet ja que permet que per als alumnes no sigui tan feixuc, permet descobrir com es fa la creació d'un blog, permet possar la nostra informació a l'abast de molts, etc...

Les part de refelxió inicialment s'hem feien una mica complicades ja que no trobava similituts i pero al final ja intentes pensar en com esta la actualitat i ja comenses a decobrir que si, que n'existeixen i no poques; per exemple, com ja he dit en moltes de les meves entrades el millor tema per comparar és la situació actual de crisis que no es una cosa nova, jo hem pensva que si, té moltes similutud en altres crisis ja passades (crsis anys 30), ja que l'economia es cíclica i no podem estar sempre en anys bons, en algun moment tenen que arribar males actuacions o descontrols per part d'aguns i tot s'enllaça i comença a caure.
Un altre tema a destacar es la globalització, actualment més que en el passat, el que fa un país sempre afecta els altres per bé o malament, per imitar-lo o per intentar no cometre els mateixos errors.
Peró també dir que al llarg de la história també ha hagut factors que determinen que hi hagi diferencies com evidentment el pas del temps, els descobriments, millores tecnològies, evolució de la societat, nous pensaments,etc...

Gràcies,


Emma Pons, grup: B4

setmana11: LA CRISIS DELS ANYS 30

Aquesta serà la última entrada pel que fa al tema d'explicar continguts, ja que eren 10 setmanes obligatòries(correspon a la setmana 11, ja que la setmana2 no esta editada). Posteriorment a aquesta entrada realitzaré la última com a reflexió final d'aquesta activitat.
Durant la setmana del 27 al 30 d'abril hem tractat el tema de la crisis dels anys trenta, ja que el anterior crack del 29 l'haurem de tractar individualment a casa a través del capítol 12 del llibre.

En els anys 30, posteriorment a la guerra, EUA va sofrir un gran creixement econòmic i era el líder econòmic. van créixer el sector de la construcció i les cotitzacions en borsa; Peró el creixement es va veure afectat per una frenada de les cotitzacions que van caure(EL Crack del 1929). Posteriorment inicià la crisis.
Els problemes que sorgiren foren:
-Problemes agràris: caiguda de la demanda interior i exterior, baixada dels preus i gran acumulació d'stocks.
-Problemes industrials: creixement de la productivitat de la industria americana anterior al crack gracies a grans millores tecnològiques, no es van reflectir en els salaris ni en els preus de venda; en canvi les empreses obtenien grans beneficis i es va arribara produir més del que es consumia. Per intentar solucionar-ho es van finançar les compres dels productes mitjançant les vendes per terminis, concedint crèdits a curt termini a l'exterior i invertir en borsa o prestecs per la inversió borsària.

Desprès d'aparèixer aquest problemes ens els dos principals motors de la economia en aquells temps a EUA (agricultura i industria) van aparèixer les primeres tensions; la crisi de la construcció i de l’automobilisme, creixement de la inversió en borsa, absència d’autoritat monetària i convicció ideològica ultra liberal (reducció de l’estalvi, préstec exterior i inversió productiva), reducció préstec exterior i repatriació del capital (reducció de les divises i de l’or, mesures deflacionistes i proteccionistes i abandonament del patró or).

Inicialment la crisi com sol passar en totes només era crisis financera, peró no tardà gaire en desenvolupar-se en uns crisis de la economia real que afectava a tots els ciutadans. Els principals efectes de la crisi financera van ser la reducció dels beneficis de les persones que tenien diners a la borsa, amb la qual cosa va caure el valor de les accions de la borsa. Molts inversors, brokers, bancs i empreses es van arruïnar amb les conseqüències que això comporta; caiguda dels preus, acumulació d’estocs, frenada de la inversió, augment dels aturats i la roda involucionista (la caiguda de la demanda porta a excés d’oferta que provoca caiguda dels preus i augment dels estocs, fallides, aturats i això comporta altre cop a una reducció de la demanda).
Després que la crisi passes a afectar tota la economia real estadunidense passa a tenir les seves repercussions a nivell mundial. EUA va reduir els crèdits i va repatriar els capitals i això va provocar pànic a Europa a partir de 1931. La producció i el comerç mundial es van paralitzar i els preus van baixar considerablement, es van augmentar els aranzels i es van restringir les importacions.


Com a reflexió d'aquest tema que tracta la explicació de una crisis ha faré comparant-la en la actual ja que hi veig gran quantitat de semblances:
- les dues s'iniciaren a Estats Units
- les dues passaren de únicament crisis financera a afectat tota la economia real, per tant a ser crisis econòmica i més tard com es de suposar molts altres països començaren a patir els mateixos problemes.
- les dues foren causades per un inicial boom immobiliari que després comença a caure.
- i finalment els efectes també són semblants: les baixes cotitzacions de la borsa, la restricció dels bancs en donar crèdits i els molts aturats que hi ha.

setmana 10: EL PATRÓ OR i CONSECUENCIA DE LA I GM

Durant la setmana del 20 al 25 d'abril hem finalitzat el patró or i hem explicat tot el tema de les conseqüències de la 1a GM; per tant, hem queda per tractar dos temes diferents, primerament el Patró or, sistena de pago i després les conseqüencies de la primera guerra mundial que ho faré esxposan les preguntes de repàs ja que són realment el més interressant del tema.

EL PATRÓ OR: SISTEMA DE PAGO.
Per tractar aquest tema ho fare destacan les idees més rellevants:

-Durant molts segles el valor nominal de la moneda va coinsidir amb el seu valor real; en canvi, el diner fiduciari no és igual al valor real ja que es basa en la confianza que l'estat diposita i es fa suport amb el diner real que que fifuren els bancs centrals.
-El diner fiduciari és el diner bancari, per tant és monedes, bitllets, comptes corrents i lletres de canvi.
Auest diner va formar un nou negoci,un nou empresari: els bancs i els banquers.
-Les lletres de canvi van ser inventades al segles XIII pels italians i sor com ordres de pagament, a aquells temps va facilitar el transport del diner amb l'augment de la producció.
-El patró or és la convertibilitat en or i no en plata del paper-moneda o qualsevol altre substitut bancari de la moneda amb valor real. inicialment es creia que de un ajust automàtic, com explicà David Hume (1711-1776): un sistema monetari internacional basta en el patró or s'equilibra automaticament: 1. els països amb balança comercial deficitaria perdrien or que guanyarien els països amb superàvit. 2.defalció al països amb deficti i inflació als de superàvit a causa de l'augment de monedes en circulació. 3. la defació tornaria a fe competitives les exportacions dels països amb deficit i reduiria la dels superàvits. 4. aixó equlibraria la balança.
més tard el ajust va passar per el tipus d'interes bancari: quan hi havia menys entrada d'or s'equilibarava amb l'estimul del mercat interior.
-Espanya mai va arribar al patró or, es va quedà al patró plata.
-La moneda de referencia era la lliura (1816); Anglaterra va ser la primera en adoptar or.
-El patró or va morir amv el lideratge briatnic.
-El valor que el banc fixava de conversió en or era el que s'anomenava paritat fixa.
- El sistema de paritats fixes permetia dos advantatges: una màxima estabilitat de canvi als mercats de divises i una màxima esta estabilitat de preus interiors. Aquests dos objectius estaven relacionats i seguien el proposit de fomentar la globalització economica.

Com a reflexió final no tinc gaire idees ja que aquest tema més que res es expossar un funcionament de canvi. Però si destacar una ideea: el propopsit del patró or era fomentar la gloabització economica i podriem dir que aqusta globalització economica iniciada amb el patró or ens a portat a la globalització que estem actualment, i no només esconomica sinó també social i a la que mols estan en contra ja que volen mantenir la indentitat dels seu país.

CONSEQÜÈNCIES DE LA I GUERRA MUNDIAL:
per tractar aquest tema, com ja he comentat anteriorment, ho fare mitjançant les preguntes de repàs que tracten sobre els problmes moentaris com a conseqüència de la primera guerra mundial. Per fer-ho, he pres com a referencia el capitol 11 del llibre recomanat i més concretament l'apartat 3.

-Efectes de la financiació de la guerra en la inestabilitat econòmica europea dels anys 1820.
La financiació per a la guerra es va fer a base d’impostos, d’emprèstits i d’inversió estrangera, cada país utilitzava la opció que més li convenia, ho una combinació d’aquestes; tot i així la més utilitzada amb diferencia va ser els préstecs. Això, va fer augmentar l’endeutament del país i es van trencar les bases del patró or.
La ruptura de les bases del patró or alhora va provocar que no es pogués assegurar la convertibilitat perquè hi havia menys or que diner en circulació. Els motius de que deixes de circula moneda foren perquè s’havien de pagar les deutes, les imposicions monetàries al països perdedor,etc.. Un altre efecte de que desapareixes el patró or fou que la lliure circulació d’or es rellenteix i fa disminuir el comerç mundial, queden especialment perjudicats França i Alemanya.
Per intentar arreglar el sistema trencat del patró or, es va fer un reunió internacional a Gènova per procurar trona al patró or però no amb les mateixes condicions, dos acords importants foren: Gold Bullion Standard (canvi de lingots d’or) i Gold Exchange.
Un altre efecte a destacar de la financiació a base de préstecs fou la baixada dels preus interiors i internacionals.
Els efectes de la mala financiació que es va utilitzar per cobrir la primera guerra mundial van ser, doncs: deutes de guerra, reparacions, inflació i problemes monetaris. Problemes més destacats als perdedors de la guerra.
El principal acreededor era Els Estats Units i els principal deutor Alemanya. Hi havia 28 països implicats. Les sumes imposades a Alemanya el 1921 eren enormes: 33000 milions de dòlars.
Destacar també que durant els anys 20 hi havia deutes entre països aliats.

-Principals politiques monetàries per estabilitzar la economia.
Els sistemes monetaris davant la guerra i la immediata postguerra:
Va desaparèixer el respecte al dolar, hi havia un desig de recuperar la estabilitat a través del retorn al sistema de paritats fixes amb l’or i una tendència a torna a una versió més suavitzada del patró or. És van utilitzar tres vies diferenciades, la primera eren paritats semblants a la època prebèl·lica, l’utilitzaren els països amb menys problemes inflacionistes ( UK, Escandinava, P. Baixos, Suïssa); la segona la destrucció de monedes i creació de noves, ho varen fer: Àustria, Alemanya. Rússia, Hongria i Polònia, els països mes afectats per la guerra; i finalment la tercera via era utilitzar paritats fixes per sota dels nivells prebèl·lics els països foren: França, Bèlgica, Romania, Bulgària, Iugoslàvia i Finlàndia.
El 1922 EUA es converteix amb el principal arbit de la financiació mundial. Intentaven un tipus de canvi en que l’or es quedés al banc i circulés el dòlar; és a dir, reservaven l’or. L’objectiu era guanyar confiança respecte al comerç impartint el dòlar per tots els països, EUA volia protegir el seu territori.

-Quant es produeix hiperinflació i per què va ser tan forta a Alemanya?
Entenem per hiperinflació l’augment mensual dels preus de manera sostenida de almenys el 50%.
Des de la fi de la guerra aparegué un inflació global, però l’any 1923 es va convertir cap a la hiperinflació. Aquesta era més destacada a alguns països que d’altres, i el que més la va patir va ser Alemanya, hi va ser superior ja que va ser el país més perjudicat de tots per perdre la guerra, al que li toca pagar més deutes de guerra, el que va perdre més territori (Alsàcia i Lorena eren dos territoris que ajudaven molts econòmicament el país i els va perdre), va perdre totes les colònies, va sofrir més danys, etc.. a més a més, destacar que Alemanya tenia dèficit, la quantitat d’or- diner no era suficient per pagar tots els seus deutes, llavors va tenir que recorre a l’emissió de marcs, degut a la gran quantitat de marcs emesos aquest va quedar realment devaluat això provocava que cada vegada Alemanya degués més perquè els seus marcs cada cop valien menys. Aquesta situació continuà fins que el 1923 es va emetre una nova moneda i es van posar en marxa els Pla Dames el 1924 el qual deia que s’havia de pagar igual però s’ampliava el període de pagament i es reduïa l’anualitat. Alemanya estava en un moment molt dolent, fins hi tot hi va haver intents de revolucions.
La mala situació alemanya provocà una tensió econòmica i social, ja que França estava impacient perquè no li pagava les imposicions de guerra i França si no li pagava no podia cobrir els deutes que tenia amb EUA per la financiació de la guerra.



Com a petita reflexió comentar que la situació d'aquest països i més concretament d'Alemanya de confiar plenament amb els endeutaments i després no poder pagar, és una situació que ens trobem actualment i que ha sigut un dels causants de la crisis. Avui en dia, és realment dificil que et consideixin un crèdit o poder comprarte un casa/pis i fer hipoteca, i això per què? perquè ja no existeix la confiança, els bancs no confien amb els clients, els clienets no confien amb els bancs, ni els bancs confien entre ells. És perquè anteriorment hi ha haugut un execès de confiança i ara n'estem patint les conseqüències, és per això que de la crisis actual també s'especifica de vegades com una crisis de confiança.

setmana 9: EL CREIXEMENT ECONOMIC MODERN

Durant la setmana del 13 al 17 de abril ha classe ens hem dedicat a acabar el tema del creixement econmic modern i el patró or tema que finalitzarem la setmana següent per tant el tractare posteriorment al blog. El tema del creixement economic modern correspont al capitol 4 del llibre de suport.

Les explicacions del desenvolupament en models teorics de la economia els hem tractat am quatre grups diferenciats: Precendents, escola clàssica, escola neoclàssica i economia neoindustrial i evolucionista. Ara tractare d'explicar-los punt per punt.

Precedents: serien aquells que reflexionaren del segle XVI al XVIII i els podem dividir en tres:

• arbitristes: el seu objectiu era trobar i aportar solucions als problemes economics i demogràfics que estaven afectan el poder de la monarquia. Els pensadors més destacats d'aquest corrent són: Martín Gonzalez de Cellorigo, Sancho de Moncada, Pedro Fernandez Navarrete, Benito de Peñalosa, Mateo de Cisón y Biedma.
• fisiócrates: aquest corrent nasqué l'any 1757 en un conversa de François Quenay i Mirabeau. Els seus pensaments són que hi ha un ordre natural per totes les coses incloient la societat i el sistema economic. Estaven en contra del mercantilisme i a favor del liberalisme. Algunes de les seves idees son precursores de molts pensaments economics actuals.
• mercantilistes: van arrancar al segle XVI però el seu segle d'or és el VXII. La idea a destacar és que el comerç és la base de la riquesa. Aquest corrent és la base del proteccionisme. Defensen que s'ha d'evitar que els extrangers introdueixin productes, l'enfasis en el consum i no la producció, controlen la massa monetaria que és igual a l'oferta monetaria, fomenten les obres públiques,... Els seus pensaments però només tenien realment sentit en economies poc diversificades.

escola clàssica: es desenvolupa del s. XVIII al s. XIX. L'escola clàssica potser és de les que estem estudiant la que més transendencia ha tingut al llarg de la história i continua tenin en la actualitat. Aquesta escola la podem dividir en dos garns grups els optimistes sobre possibilitats de creixement sostingut i els pesimisties.

• optimistes: dins els optimistes destacar les grans idees de Adam Smith que reflexà en el seu llibre " investigación sobre la naturaleza y las causas de la riqueza de las naciones". Les principals idees són: la acció invisible del mercat, més conegut amb el nom de la mà invisible; la busqueda individual del màxim benifici i la divisió del treball.
• pesimiestes: dins els pesimistes destacar també dos grans pensadors, David Ricardo i T. R. Malthus. Aquests defensaven que els mecanismes d'ajsut dels excessos de població reduïen la productivitat dels salaris segons Ricardo i de la mortalitat segons Malthus.

escola neoclàssica i del desenvolupament: l'escola neoclàssica era deductiva i abstracta, en canvi la del desenvolupament era inductiva i realista. els seus pensaments els dividim per models i els autors més destacats:

• model de creixament per etapes: aqui destacar el pensament de W. Rostow que defen que la inversió és la clau i que hem d'arribar a una societat de consum de masses, per aixo podem classificar les societats tenin en compte els seus aspectes economics: 1. la societat tradicional, 2 a societat que reuneix les condisions pel desenvolupament, 3 el enlairament (take off) i 4. la societat a que diu que hem de arriba, la societat del consum de masses.
• model del canvi estructural: en aquest model destaquen tres autors: W. Arthur Lewis a favor de la mà de obra a la industria, A. Gerschenkon que defen la banca, la industria pesada i el paper de l'Estat; i finalment S. Kuznets que dons suport al paper del Banc Mundial.
• model estructurista de dependencia economica: en aquest model solament destacar el paper de l'argentí R. Prebish qui dona importancia al preu del productes primaris, manufactures i la necessitat de protecció.

l'economia neoindustrial i evolucionista: finalment destacar aquest corret pròxim a l'actualitat que divideix els seus pensaments en tres grups:

• el marc social i legal: on les idees més importants són exposades per Douglas i North i expliquen que no es el mercat sinó les institucions que la fan funcionar; també aprofundeixen sobre el sistema de propietat.
• Fluctacions polítiques: on destaquen Abert Hirschman amb els seus conceptes de: Exit, Voice i Loyalty. Detaquen els dos grups de reformistes i conservadors.
• espíritu empresarial: on defensen el pas de la invenció a la innovació. Els dos pensadors que més reflexionaren sobre el tema foren Schumpeter i Rosenberg.

Pel que fa la meva reflexió dir que l'últim apartat és el més proxim amb idees innovadores a l'actualitat i que conjuntament amb idees clàssiques o algunes de neoclàssiques formen el pensament que es segueix en aquesta economia moderna. Vull destacar dos idees que crec que són les que formen a clau de la nostra economia i que ens permeten avançar, aquetes són que molt bones idees de la economia sorgueixen de la barreja de cultures i que les instuitucions més importants, que dirigueixen la economia són l'estat i els bancs.

Finalment dir que el paper de les instutucions ha estat un tema molt discutit al llarg de tota la história economica. Actualment, el paper dels Bancs i de l'Estat actualment és cuestionable, ja que estem en situció de crisis i podriem dir que els bancs ens són, en part, els culpables degut el seu prestem de hipoteques subrime i de la poca confianza entre ells; d'altra banda l'Estat a l'actualitat diria que no esta sabent solucionar la situció, no es noten les seves mesures per intenatr millorar la situació.

setmana 8: EL SEGIMENT DE LA ECONOMIA INTERNACIONAL

Durant la semantman del 30 de març al 2 d'abril ens hem dedicat a tractar el tema de la economi internacional, ja iniciat la setmana anterior i també hem inicat el tema del Creixement economic modern, que explicaré la setmana següent.

Per explicar el tema podem dividir-lo en tres grans blocs: el começ, la política comercial, el treball i el capital.
Comerç: la industria produïa per vendre i llavors gran importancia del comerç, tant nacional com internacional. l'etapa de més creixement del comerç va ser 1840-70 i els productes que més circulaven a nivell mundial ere: cotó, cereals, manufactures de cotó, maquinaria per els trens. a partir de 1870-80 el comerç va sofrir un canvis pel quer fa erls productes mes comercials en conseqüència de la segona revolució tecnologica.
política comercial: les dos corrents a destacar són: el ptoteccionisme i lliurecanvisme.
proteccionisme: defen la propia producció nacional amb arancels proteccionistes. Generalitzat abans de 1840 i a partir de 1870, es va extendre a molts països, l'adoptaven països no sotmeses per potencies imperials que han començat o consoliden el procès d'unificació nacional i industrialització; també per nacions afectades per la crisis ineternacional de sobreproducció. Els principals teorics va ser A. Hamilton i F. List.
lliurecanvisme: opta per els beneficis de la llibertat de comerç. Va se d'escasa duració (1860-70), no es va extendre mol, adoptat sobretot per nacions industrialitzades. Els principals teoritzados foren A. Smith, D. Ricardo, J.Stuart Mill.
treball: per busca treball un factor immortant, va apareixer la emigració europea, que va viure un proces accelerat cap a finals de s. XIX. els pricipals origens eren: Russia, Italia, ALemanya i els principals destins EUA,Canadà, Australia i les principals colonies angleses; les causes de l'emmigarció eren polítiques, religioses y economiques. Les conseqüències de la emigració foren socials i economiques tan pels països d'origen com destí.
capital: hi havia un gran flux de capial (4.000 M de lliures estarlines) causta pe rla urbanització, industrialització i plantacions.

Pel que fa la reflexió final del tema dir que aquesta epoca es l'inici de nostre món, del món actual on podem trobar també els quatre punts tractats: hi ha un gran comerç inetrnacional, es segueixen unes polítiques que ja no tenes res a veure amb el llirecanvimes o protccionis, continua existin un emmigració en el treball i per suposat un flux de capital encara que potse actualment es troba estancat per la crisis actual.

setmana 7: LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: Països no industrialitzats

La setmana del 23 al 27 de març ens hem dedicat ha continuar estudiant la difusió de la industrialització però en aquest cas analitzats els països no industrialitzats. Durant aquesta setmana també em realitzat la tercera pràctica que consistia en un examen del capítol 13 del llibre: La URSS.

Pel que fa el temari estduiat, els països no industrialitzats destacar:
- la divisió internacional del treball a favor dels països industrialitzats
- la colonització via comercial i militar que transferia sobirania nacional als territoris.
- creixement desequilibrat
Els països/ zones a destacar no industrialitzades són:
Nuevas Europas(Canadà, Sudafrica, Australia, Nueva Zelanda): tots aquests països eren colonies britaniques dominades sota un control blanc. el desenvolupament economic era bast en la explotació i esportació demateries primeres, tot i que els recursos eren variables segons el territori.
Aquest eren territoris verges amb molt poca població i quasi tota nómeda.
India: Hi havia un major numero de població concentrada, sedentaria, que es dedicaven a la artesania i, per tant, també més rics que el països de la nova Europa. Inicialment la india va ser propietat de una empresa privada, després passà a ser de la corona. A la Índia destaca la industria cotonera que va ser líder mundial.
China: va tenir una apertura forçada al comerç britanic (guerra de l'opi) i revelió militar. hi ha un excedent de stocks als països rics i els reparteixen als països colonials.
América central y sud: territoris on destaca el sector exportador i inversió extrangera però pocs efectes transformadors a la economia. America tenia destacades mines de plata, platacions de cautxú i algunes mines de or i diamats.

Finalment destacar el repartiment del mon, que són diferentes mesures, acord internacionals per la exploració de nous territoris:
-Berlin 1885: via lliure a l'ocupació del interior dels continets desconeguts.
- la rendibilitat del món conquistat, gracies als impostos.
- el xoc entre cultures: entre el racisme i el mestisatje creació de ponts per al flux de persones i idees en un món global.

Aquest tema m'ha fet adonar que els territoris més industrialitzats s'aprofiten o ajuden a desenvolupar els territporis desconeguts, com també pot passar a l'actualitat amb els països que diriem del primer món(desenvolupats) i del tercer (pobres).

setmana 6: LADIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (II)

La setmana del 16 al 20 de març, hem estat tranctant el segon cercle, més endarrerit, en la difusió de la Revolució Industrial. El dimecres d'aquesta setmana també hem realitzat unes preguntes sobre tota la difusió industrial que dilluns haurem d'entregar.

Els països on la Revelució Industrial arribà més tard foren: Holanda, els Països Escandinaus, Itàlia, Espanya, Rússia i el Japó.
La periferia nort (Holanda i Escandinavia): Pel que fa els recursos d'aquesta periferia podem dir que tenia escasses de carbó, abundancia de matéries primes demandades i que destaca per una capital extranger. aquests països es dirigien a mercats de alt poder adquisitiu i industrialitzats i no a mercats agraris. finalment destacat que predominaven els sectors de producció de semielaborats i l'adopció d'algunes rames de la segona relució tecnologica (electricitat, fbricació màquines.)
La periferia sud (Italia i Pnínsula Iberica): en aquest països destaca la triologia mediterrania. els recursos dels quals gaudien eren carbó (poc i mal localitzat) i electricitat. tenien dotació de primeres materies demandades en mercats exteriors com el vi i minerals(ferro, plom, cobre). els minerals pero eren de propietat extrangera.. cosa que va provocar un gran edeudament a Espanya. Els mercats eren petits (regionals) i poc profunds; va haver una escasa conquista de mercats exteriors i petits esforços d'internacionalització(pimes). En l'entorn institucional es caracteritzaven per un sistema educatiu distant al del 1r cercle i una politica proteccionista i nacionista.
Periferia est (Rusia i japó): Russia tenia una economia atrassada (miseria, servidumbre,..)i va ser a partir del 1854-56(derrota Crimea) que va començar a modernitzar-se i va pendre mesures i canvis en els transports, agricultura i indústria. Tot i aixó però hi havia desequilibris en la balança de pagament i la solució va ser un augment dels impostos. Japó tenia una economia atrassada la primera meitat del segle XIX ja que l'algricultura era amb aorganització feudal, en comerç i l'artesania seguien la tardicó de productes de luxe, l'impuls estatal a la modernització va ser la revolució del Meijiel 1868. En la industria hi va haver un abans i un després del 1881, destaquen les garns corporcions financieres: zaibustu. Finalment destacat que Japó va tenir desequilibris en el creixement com un economia dual, expansió militar, deuda i inflació.

En aquest tema estudiem la difusió de un nou model, una nova cultura,... d'un canvi; el canvi a la societat industrial; aixó ho podriem comparar amb l'actualitat on possiblement com diuen alguns informes ens trobem en el canvi a una nova soocietat: la era de l'informació on destaca l'Internet. Possiblement d'aqui uns quants anys s'estudiarà la difusió que nosatres ara estem vivint.

setmana5 : LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (I)

La setmana del9 al 13 de març hem tractat el tema de la difusió de la industrialització, que va ser iniciada a Gran Bretanya. Per la següent setmana realitzarem una pràctica que ens ajudara a aprofindi sobre la Revolució Industrial i la seva difusió.

Després de consolidar-se la Revolució Industrial a Gran Bretanya el 1830 s'incià la difusió que durà fins el 1870. Primerament cap a Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EUA i el seguidament cap a la resta d'Europa, Rússia i Japó. Aquesta semtmana, però, només hem estudiat els primes països on l'industrialització arrivà.
Gran Bretanya: va ser la capdaventera del 1830 fins 1870. El nivell de vida de la seva població va augmentar, la distribució de la renta era més igualitaria i existien millors drets sindicals i legislacions socials. les seves principals industries eren: teixit, carbó ferro, tambñe seguia el desnevolupament del ferrocarril i la maquinaria. A partir del 1870 Gran Bretanya va patir una decaiguda degut a l'avanç de altres països, és a dir, competència.
França: i Alemanya: podem dividir la industrialització d'aquests dos països en tres etapes: la primera de 1800 a 1830, la segona de 1840 a 1870 i l'última de 1870 a 1913. en la primera etapa van coemnçar a aapareixer les innovacions pero no es van desenvolupar degut a falta de recursos, problemes polítics o la forta competencia britànica. En la segona etapa destaca la contrucció de reds ferroviaries amb menys costos que anteriorment que poencia l'inci de la industrialització en aquest països; també hi havia una especialització agrària regional. En la tercera etapa, ja va ser la plen industrialització i on van apareixer noves aportacions. Hi va haver, però,diferencies entre un país un altre, a partir del 1870 Alemanya va accelerar i França va patir un relentització. França profita els seus abundants rius per gener electricitat a traves de energia hidràulica; Alemanya es va aprofiar de la guerra de França. hi va haver noves tècniques d'obtenció d'acer i crisis agràries.
Belgica i Suïssa: Belgica va ser la primera regió d'Europa contiental a acceptar plenament el model britànic, gràcies en part a que estava dotada de bons recursos naturals. Suïsa i Belgica eren països petits, cosa que els era més fàcil canviar estructures i a més a més, eren molt pròxims a garns països pioners, fet que també els ajudà en la seva industralització. Els sectors que predominaven eren el miner, metalurgic i tèxtil. Suïsa destacava per la producció de rellotges.
EUA: va aconsegir la independecncia el 1776. despres d'aquesta EUA era un país economicament ric i amb molts avantatges com molt territori, mà d'obra barata,... això li va facilitar la seva industrialització. A partir del 1860 EUA ja es va convertir en la primera potència mundial i començà a rebre una garn emmigració què provocà un fort creixement demogràfic i econòmic.

La reflexió final la realizaré conjunatment amb el tema posterior on explicarem la segona part de la difusió de la industraliatzació.

semana 4:EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ: FACTORS DE PRODUCCIÓ I INNOVACIONS

Durant aquesta semana (2 al 6 d març) ens hem dedicat a estdiar la Revolució Industrial i la seva expansió; però també vam tenir temps de realitzar la pràctica 2.

El 1830 Revolució Industrial es pot donar per acabada i entre 1830 i 1870 el procés d’industrialització es va consolidar a Gran Bretanya i es va iniciar la difusió cap a altres països.

Els temes més importants a destacar relacionats a La Revolució Industrial són:
- La demografia entra en un procés de transició, que es caracteritza per una alta natalitat i una baixa mortalitat, i culmina amb el cicle demogràfic modern que es caracteritza per una baixa natalitat i una baixa mortalitat.
- factory sistem: un procés de concentració del treball en fàbriques i la submissió del treballador al ritme de la màquina. Aquest sistema requereix unes quantitats de capital fix superior a les anteriors que provoca la creació dels bancs i les caixes.
-En els transports les millores són la construcció de ponts, de camins empedrats de peatge i la construcció de canals per la navegació. També, en el camp dels transports, és millora el ferrocarril i la navegació a vapor i es comencen a estendre per Europa.
-L’acer va ser un material important en el procés industrialització, és van aconseguir uns convertidors que feien l’acer de qualitat millor i més constant.
-Les energies, l’energia hidràulica va continua essent important gràcies a la turbina hidràulica. Altres energies importants van ser el gas, l’electricitat el petroli.
-L’agricultura es va beneficiar de la Revolució Industrial, i es va produir la Segona Revolució Agrària. La nova agricultura necessitava adquirir al mercat una part dels inputs necessaris per la procés de producció, destinat a millorar l’alimentació animal i el rendiment de la terra (agricultura capitalista). L’agricultura es va beneficiar, també, de la millora dels transports, que facilitaven el comerç.

La revolució Industrial va permetre ampliar els territoris industrialitzats i la millora de països menys desenvolupats per quasi igualar als pioners; aixó ho podriem relacionar amb l'actualitat, ja que paísos menys avançats, com els d'orient,. utilitzant noves tecniques i nova maquinaria estan atrapant les regions més potentes com Estats Units i Europa.

setmana3: industrialització i creixement económic: LA REVULUCIÓ INDUSTRIAL

Durant aquesta semana a classe hem estudiat la Revolució Industrial a Anglaterra. Hem estudiat el tema amb tots els seus aspectes teorics i l'ultim dia vam respondre els conceptes i preguntes clau, cosa que em va semblar molt interessant ja que poden ser els aspectes més importants del tema. Per tant, aquesta semana exposare aquests conceptes:

Innovació/ inversió: només és innovació allò que es consumeix i té èxit comercial és la diferenciació amb la inversió, que no necessariament acaben ser utilitzades. Per exemple, a Gran Bretanya la inversió va ser pobra però la innovació fantàstica durant la Revolució Industrial.
Energia/màquina de vapor: la energia utilitzada en la Revolució Industrial era una energia inanimada, és a dir màquines; es va substituir la energia orgànica (menys elàstica, rígida, menys productivitat) per la energia inorgànica. L’energia predominant va ser el vapor gràcies a la innovació de la màquina de vapor.
Sector líder/ auxiliares: els sectors dominants van ser la indústria tèxtil cotonera, la siderúrgica i la minera del carbó i ferro. Altres sectors auxiliars van ser la industria química, el paper, la industria alimentaria i el tabac.
Revolució Industrial no es igual a industrialització: la industrialització es un procés que canvia la economia, fa que molts factors econòmics com el PIB estan modificats i marcats per aquest sector. I la Revolució Industrial va ser la novetat de màquines i organització d’aquestes però això no va ser suficient per modificar els mercats laborals i el funcionament dels sectors econòmics.
Formació i condicions vida de la classe obrera: el treball obrer de la Rev. Industrial està marcat per el treball infantil i femení, qui havien de fer feines dures i perilloses cobrant un salari molt inferior que el sector masculí. No hi va haver diferència sectorial entre salaries urbans i rurals fins el segle XIX.
Efectes backward / forward del ferrocarril: Els efectes backward són aquells que van cap enrere, sectors ja existents s’han vist beneficiats pel ferrocarril; alguns exemples serien: la industria siderúrgica (construcció de vies de ferro), va generar molts llocs de treball,... Els efectes forward són aquells que van endavant, el ferrocarril va crear sectors nous, com: contabilitat, gestors, escoles d’enginyers, el “negoci”del ferrocarril,...
Per què la Revolució Industrial no va portar una ràpida industrialització a Anglaterra? Com ja he comentat abans, la industrialització es caracteritza per la ràpida transformació de sectors econòmics. I el PIB és el factor que més bé ho reflexa; Gran Bretanya tenia una taxa de PIB molt baixa i si la industrialització hagués estat ràpida el PIB seria molt elevat.
Per què va ser més revolucionari el transport ferroviari a vapor que el transport marítim a vapor? Per respondre aquesta pregunta hi ha varies causes:
El transport marítim estava molt condicionat pels recursos naturals (necessitava estar prop del mar, canals o rius); depenia dels recursos naturals i el ferrocarril podia estar situat a qualsevol lloc.
El ferrocarril generava més serveis que el marítim, els efectes forward, el ferrocarril va servir per generar molts sectors i millorar-ne d’altres.
El ferrocarril era més ràpid que el vaixell de vapor, també era més segur.
EL ferrocarril tenia més capacitat de transport de mercaderies i era un transport més regular, no depenia del clima. Més flux de transport de mercaderies, mercaderies regulars que cobreixen la demanda més ràpidament i poden obrir-se a més mercats.
El ferrocarril va aportar noves ideologies, un canvi polític, econòmic, social. I va ser l’embrió dels primers mercats nacionals i la homogeneïtzació dels preus a tota la nació.
El ferrocarril tenia més densitat de transport, més flux de persones, mercaderies i capital.
Per què va ser el sector tèxtil cotoner on més transformacions es van registrar durant la Revolució Industrial?
Perquè el cotó en rama tenia menys costos d’entrada i menys requisits de capital fix. Per les característiques de la fibra.
Perquè no era una industria regulada per gremis, és a dir no hi havia controls de qualitat ni seguretat.
Per què era un sector que acceptava més innovacions ja que tot el sector era nou.
Perquè era un sector que a més de la mecanització utilitzava energia orgànica (natural), tenia una tendència a la reducció dels costos de producció i això causava uns baixos preus.
Perquè el cotó tenia la tendència sostenida durant més de un segle del descens dels preus de venda i va ser un producte revolucionari.
Quina relació va existir entre la revolució agrària i la Revolució Industrial a Anglaterra? La relació que va existir va ser l’excedent que es pot dividir en tres:
1.Els excedents de capital (camp agrari) transferibles a altres sectors (industria).
2. Excedent de treball al camp que van canviar i es van na a treballar a les industries i viure a les ciutats.
3.Excendent de aliments era necessari, es podia comercialitzar a la ciutat. Transformació de agricultura d’autoconsum a comerç.

Finalment, comentar que aquesta perspectiva histórica mostrada en clase m'ha permes entendre un problema socioeconomic actual: quant hi ha novetats, noves tecnologies, nous sectors,... augmenta la producció d'un país; cas totalment contari al cas actual am la crisis que els nous productes estan estancats (tic) i aixo provoca una baixa producció.

semana2: Feudalismo tardano y capitalismo mercantil

setmana 1: SOCIETATS AGRARIES

La primera setmana ens em dedicat a tractar el tema 1 que correspon al primer capitol del llibre recomant: "Introducció a la història econòmica mundial". Aquest primer tema tracta de les societats agraries.
Dins les societats agràries cal destacar tres apartats diferenciats: la població, l'agricultura i la vida urbana. Pel que fa a la població em estudiat l'etapa depredadora, on els habitants eren caçadors i recol·lectors i sempre estaven en consant moviment, és a dir, eren nòmades; l'etapa peoductora on comença a desenvolupar-se el treball agrari i la ramaderia, aquesta etapa requereix el sedentarisme i canvis mentals i organitzatius. En aquest primer tema també em estudiat el model demografic antic que es el que correspon a la població preindustrial: taxes de mortalitat i natalitat altes i baixa esperança de vida. Pel que fa a la població també em estudiat la teroria sobre el limit del creixament de T.R. Malthus.
L'agricultura d l'època s'animenava agricultura tradicional, els factors calus de la qual són la terra, el treball i el capital. Aquesta agricultura estava diferenciada entre el nord i sud degut a la cliamtologia i estava regulada per un sistema feudal.
El comerç i la vida urbana en la societat preindustrial no estaven gaire desenvolupats, cal destacar peró conceptes com els mercats, les fires o els gremis.

introducció!

Hola a tots!
aquest és un altre blog dedicat a explicar semanalment les classes d'historia economica.

nom: Emma Pons
grup: B4