La setmana del 16 al 20 de març, hem estat tranctant el segon cercle, més endarrerit, en la difusió de la Revolució Industrial. El dimecres d'aquesta setmana també hem realitzat unes preguntes sobre tota la difusió industrial que dilluns haurem d'entregar.
Els països on la Revelució Industrial arribà més tard foren: Holanda, els Països Escandinaus, Itàlia, Espanya, Rússia i el Japó.
La periferia nort (Holanda i Escandinavia): Pel que fa els recursos d'aquesta periferia podem dir que tenia escasses de carbó, abundancia de matéries primes demandades i que destaca per una capital extranger. aquests països es dirigien a mercats de alt poder adquisitiu i industrialitzats i no a mercats agraris. finalment destacat que predominaven els sectors de producció de semielaborats i l'adopció d'algunes rames de la segona relució tecnologica (electricitat, fbricació màquines.)
La periferia sud (Italia i Pnínsula Iberica): en aquest països destaca la triologia mediterrania. els recursos dels quals gaudien eren carbó (poc i mal localitzat) i electricitat. tenien dotació de primeres materies demandades en mercats exteriors com el vi i minerals(ferro, plom, cobre). els minerals pero eren de propietat extrangera.. cosa que va provocar un gran edeudament a Espanya. Els mercats eren petits (regionals) i poc profunds; va haver una escasa
conquista de mercats exteriors i petits esforços d'internacionalització(pimes). En l'entorn institucional es caracteritzaven per un sistema educatiu distant al del 1r cercle i una politica proteccionista i nacionista.
Periferia est (Rusia i japó): Russia tenia una economia atrassada (miseria, servidumbre,..)i va ser a partir del 1854-56(derrota Crimea) que va començar a modernitzar-se i va pendre mesures i canvis en els transports, agricultura i indústria. Tot i aixó però hi havia desequilibris en la balança de pagament i la solució va ser un augment dels impostos. Japó tenia una economia atrassada la primera meitat del segle XIX ja que l'algricultura era amb aorganització feudal, en comerç i l'artesania seguien la tardicó de productes de luxe, l'impuls estatal a la modernització va ser la revolució del Meijiel 1868. En la industria hi va haver un abans i un després del 1881, destaquen les garns corporcions financieres: zaibustu. Finalment destacat que Japó va tenir desequilibris en el creixement com un economia dual, expansió militar, deuda i inflació.
En aquest tema estudiem la difusió de un nou model, una nova cultura,... d'un canvi; el canvi a la societat industrial; aixó ho podriem comparar amb l'actualitat on possiblement com diuen alguns informes ens trobem en el canvi a una nova soocietat: la era de l'informació on destaca l'Internet. Possiblement d'aqui uns quants anys s'estudiarà la difusió que nosatres ara estem vivint.
Els països on la Revelució Industrial arribà més tard foren: Holanda, els Països Escandinaus, Itàlia, Espanya, Rússia i el Japó.
La periferia nort (Holanda i Escandinavia): Pel que fa els recursos d'aquesta periferia podem dir que tenia escasses de carbó, abundancia de matéries primes demandades i que destaca per una capital extranger. aquests països es dirigien a mercats de alt poder adquisitiu i industrialitzats i no a mercats agraris. finalment destacat que predominaven els sectors de producció de semielaborats i l'adopció d'algunes rames de la segona relució tecnologica (electricitat, fbricació màquines.)
La periferia sud (Italia i Pnínsula Iberica): en aquest països destaca la triologia mediterrania. els recursos dels quals gaudien eren carbó (poc i mal localitzat) i electricitat. tenien dotació de primeres materies demandades en mercats exteriors com el vi i minerals(ferro, plom, cobre). els minerals pero eren de propietat extrangera.. cosa que va provocar un gran edeudament a Espanya. Els mercats eren petits (regionals) i poc profunds; va haver una escasa
conquista de mercats exteriors i petits esforços d'internacionalització(pimes). En l'entorn institucional es caracteritzaven per un sistema educatiu distant al del 1r cercle i una politica proteccionista i nacionista.Periferia est (Rusia i japó): Russia tenia una economia atrassada (miseria, servidumbre,..)i va ser a partir del 1854-56(derrota Crimea) que va començar a modernitzar-se i va pendre mesures i canvis en els transports, agricultura i indústria. Tot i aixó però hi havia desequilibris en la balança de pagament i la solució va ser un augment dels impostos. Japó tenia una economia atrassada la primera meitat del segle XIX ja que l'algricultura era amb aorganització feudal, en comerç i l'artesania seguien la tardicó de productes de luxe, l'impuls estatal a la modernització va ser la revolució del Meijiel 1868. En la industria hi va haver un abans i un després del 1881, destaquen les garns corporcions financieres: zaibustu. Finalment destacat que Japó va tenir desequilibris en el creixement com un economia dual, expansió militar, deuda i inflació.
En aquest tema estudiem la difusió de un nou model, una nova cultura,... d'un canvi; el canvi a la societat industrial; aixó ho podriem comparar amb l'actualitat on possiblement com diuen alguns informes ens trobem en el canvi a una nova soocietat: la era de l'informació on destaca l'Internet. Possiblement d'aqui uns quants anys s'estudiarà la difusió que nosatres ara estem vivint.
Benvolguda Emma
ResponderEliminarAplaudo tu constancia y el interés que has puesto en esta práctica. Me agrada la forma en qué presentas los temas que vas estudiando a lo largo del curso. Sin embargo, en lo referente a tus reflexiones personales, pese a que subrayas para que te ha servido cada lección, no termino de encontrar esa reflexión que vincula alguna parte de lo visto en clase con el análisis de la realidad y/o actualidad en la que vivimos. Es necesario que a las reflexiones que vas haciendo las expliques un poco más a profundidad. Por ejemplo (y a manera de ayuda), en tu ultima entrada, afirmas que los países desarrollados apoyan o se benefician de los países subdesarrollados, de qué forma o bajo que mecanismos ocurre esto?
Una salutació
Carlos Rosas