setmana 10: EL PATRÓ OR i CONSECUENCIA DE LA I GM

Durant la setmana del 20 al 25 d'abril hem finalitzat el patró or i hem explicat tot el tema de les conseqüències de la 1a GM; per tant, hem queda per tractar dos temes diferents, primerament el Patró or, sistena de pago i després les conseqüencies de la primera guerra mundial que ho faré esxposan les preguntes de repàs ja que són realment el més interressant del tema.

EL PATRÓ OR: SISTEMA DE PAGO.
Per tractar aquest tema ho fare destacan les idees més rellevants:

-Durant molts segles el valor nominal de la moneda va coinsidir amb el seu valor real; en canvi, el diner fiduciari no és igual al valor real ja que es basa en la confianza que l'estat diposita i es fa suport amb el diner real que que fifuren els bancs centrals.
-El diner fiduciari és el diner bancari, per tant és monedes, bitllets, comptes corrents i lletres de canvi.
Auest diner va formar un nou negoci,un nou empresari: els bancs i els banquers.
-Les lletres de canvi van ser inventades al segles XIII pels italians i sor com ordres de pagament, a aquells temps va facilitar el transport del diner amb l'augment de la producció.
-El patró or és la convertibilitat en or i no en plata del paper-moneda o qualsevol altre substitut bancari de la moneda amb valor real. inicialment es creia que de un ajust automàtic, com explicà David Hume (1711-1776): un sistema monetari internacional basta en el patró or s'equilibra automaticament: 1. els països amb balança comercial deficitaria perdrien or que guanyarien els països amb superàvit. 2.defalció al països amb deficti i inflació als de superàvit a causa de l'augment de monedes en circulació. 3. la defació tornaria a fe competitives les exportacions dels països amb deficit i reduiria la dels superàvits. 4. aixó equlibraria la balança.
més tard el ajust va passar per el tipus d'interes bancari: quan hi havia menys entrada d'or s'equilibarava amb l'estimul del mercat interior.
-Espanya mai va arribar al patró or, es va quedà al patró plata.
-La moneda de referencia era la lliura (1816); Anglaterra va ser la primera en adoptar or.
-El patró or va morir amv el lideratge briatnic.
-El valor que el banc fixava de conversió en or era el que s'anomenava paritat fixa.
- El sistema de paritats fixes permetia dos advantatges: una màxima estabilitat de canvi als mercats de divises i una màxima esta estabilitat de preus interiors. Aquests dos objectius estaven relacionats i seguien el proposit de fomentar la globalització economica.

Com a reflexió final no tinc gaire idees ja que aquest tema més que res es expossar un funcionament de canvi. Però si destacar una ideea: el propopsit del patró or era fomentar la gloabització economica i podriem dir que aqusta globalització economica iniciada amb el patró or ens a portat a la globalització que estem actualment, i no només esconomica sinó també social i a la que mols estan en contra ja que volen mantenir la indentitat dels seu país.

CONSEQÜÈNCIES DE LA I GUERRA MUNDIAL:
per tractar aquest tema, com ja he comentat anteriorment, ho fare mitjançant les preguntes de repàs que tracten sobre els problmes moentaris com a conseqüència de la primera guerra mundial. Per fer-ho, he pres com a referencia el capitol 11 del llibre recomanat i més concretament l'apartat 3.

-Efectes de la financiació de la guerra en la inestabilitat econòmica europea dels anys 1820.
La financiació per a la guerra es va fer a base d’impostos, d’emprèstits i d’inversió estrangera, cada país utilitzava la opció que més li convenia, ho una combinació d’aquestes; tot i així la més utilitzada amb diferencia va ser els préstecs. Això, va fer augmentar l’endeutament del país i es van trencar les bases del patró or.
La ruptura de les bases del patró or alhora va provocar que no es pogués assegurar la convertibilitat perquè hi havia menys or que diner en circulació. Els motius de que deixes de circula moneda foren perquè s’havien de pagar les deutes, les imposicions monetàries al països perdedor,etc.. Un altre efecte de que desapareixes el patró or fou que la lliure circulació d’or es rellenteix i fa disminuir el comerç mundial, queden especialment perjudicats França i Alemanya.
Per intentar arreglar el sistema trencat del patró or, es va fer un reunió internacional a Gènova per procurar trona al patró or però no amb les mateixes condicions, dos acords importants foren: Gold Bullion Standard (canvi de lingots d’or) i Gold Exchange.
Un altre efecte a destacar de la financiació a base de préstecs fou la baixada dels preus interiors i internacionals.
Els efectes de la mala financiació que es va utilitzar per cobrir la primera guerra mundial van ser, doncs: deutes de guerra, reparacions, inflació i problemes monetaris. Problemes més destacats als perdedors de la guerra.
El principal acreededor era Els Estats Units i els principal deutor Alemanya. Hi havia 28 països implicats. Les sumes imposades a Alemanya el 1921 eren enormes: 33000 milions de dòlars.
Destacar també que durant els anys 20 hi havia deutes entre països aliats.

-Principals politiques monetàries per estabilitzar la economia.
Els sistemes monetaris davant la guerra i la immediata postguerra:
Va desaparèixer el respecte al dolar, hi havia un desig de recuperar la estabilitat a través del retorn al sistema de paritats fixes amb l’or i una tendència a torna a una versió més suavitzada del patró or. És van utilitzar tres vies diferenciades, la primera eren paritats semblants a la època prebèl·lica, l’utilitzaren els països amb menys problemes inflacionistes ( UK, Escandinava, P. Baixos, Suïssa); la segona la destrucció de monedes i creació de noves, ho varen fer: Àustria, Alemanya. Rússia, Hongria i Polònia, els països mes afectats per la guerra; i finalment la tercera via era utilitzar paritats fixes per sota dels nivells prebèl·lics els països foren: França, Bèlgica, Romania, Bulgària, Iugoslàvia i Finlàndia.
El 1922 EUA es converteix amb el principal arbit de la financiació mundial. Intentaven un tipus de canvi en que l’or es quedés al banc i circulés el dòlar; és a dir, reservaven l’or. L’objectiu era guanyar confiança respecte al comerç impartint el dòlar per tots els països, EUA volia protegir el seu territori.

-Quant es produeix hiperinflació i per què va ser tan forta a Alemanya?
Entenem per hiperinflació l’augment mensual dels preus de manera sostenida de almenys el 50%.
Des de la fi de la guerra aparegué un inflació global, però l’any 1923 es va convertir cap a la hiperinflació. Aquesta era més destacada a alguns països que d’altres, i el que més la va patir va ser Alemanya, hi va ser superior ja que va ser el país més perjudicat de tots per perdre la guerra, al que li toca pagar més deutes de guerra, el que va perdre més territori (Alsàcia i Lorena eren dos territoris que ajudaven molts econòmicament el país i els va perdre), va perdre totes les colònies, va sofrir més danys, etc.. a més a més, destacar que Alemanya tenia dèficit, la quantitat d’or- diner no era suficient per pagar tots els seus deutes, llavors va tenir que recorre a l’emissió de marcs, degut a la gran quantitat de marcs emesos aquest va quedar realment devaluat això provocava que cada vegada Alemanya degués més perquè els seus marcs cada cop valien menys. Aquesta situació continuà fins que el 1923 es va emetre una nova moneda i es van posar en marxa els Pla Dames el 1924 el qual deia que s’havia de pagar igual però s’ampliava el període de pagament i es reduïa l’anualitat. Alemanya estava en un moment molt dolent, fins hi tot hi va haver intents de revolucions.
La mala situació alemanya provocà una tensió econòmica i social, ja que França estava impacient perquè no li pagava les imposicions de guerra i França si no li pagava no podia cobrir els deutes que tenia amb EUA per la financiació de la guerra.



Com a petita reflexió comentar que la situació d'aquest països i més concretament d'Alemanya de confiar plenament amb els endeutaments i després no poder pagar, és una situació que ens trobem actualment i que ha sigut un dels causants de la crisis. Avui en dia, és realment dificil que et consideixin un crèdit o poder comprarte un casa/pis i fer hipoteca, i això per què? perquè ja no existeix la confiança, els bancs no confien amb els clients, els clienets no confien amb els bancs, ni els bancs confien entre ells. És perquè anteriorment hi ha haugut un execès de confiança i ara n'estem patint les conseqüències, és per això que de la crisis actual també s'especifica de vegades com una crisis de confiança.

setmana 9: EL CREIXEMENT ECONOMIC MODERN

Durant la setmana del 13 al 17 de abril ha classe ens hem dedicat a acabar el tema del creixement econmic modern i el patró or tema que finalitzarem la setmana següent per tant el tractare posteriorment al blog. El tema del creixement economic modern correspont al capitol 4 del llibre de suport.

Les explicacions del desenvolupament en models teorics de la economia els hem tractat am quatre grups diferenciats: Precendents, escola clàssica, escola neoclàssica i economia neoindustrial i evolucionista. Ara tractare d'explicar-los punt per punt.

Precedents: serien aquells que reflexionaren del segle XVI al XVIII i els podem dividir en tres:

• arbitristes: el seu objectiu era trobar i aportar solucions als problemes economics i demogràfics que estaven afectan el poder de la monarquia. Els pensadors més destacats d'aquest corrent són: Martín Gonzalez de Cellorigo, Sancho de Moncada, Pedro Fernandez Navarrete, Benito de Peñalosa, Mateo de Cisón y Biedma.
• fisiócrates: aquest corrent nasqué l'any 1757 en un conversa de François Quenay i Mirabeau. Els seus pensaments són que hi ha un ordre natural per totes les coses incloient la societat i el sistema economic. Estaven en contra del mercantilisme i a favor del liberalisme. Algunes de les seves idees son precursores de molts pensaments economics actuals.
• mercantilistes: van arrancar al segle XVI però el seu segle d'or és el VXII. La idea a destacar és que el comerç és la base de la riquesa. Aquest corrent és la base del proteccionisme. Defensen que s'ha d'evitar que els extrangers introdueixin productes, l'enfasis en el consum i no la producció, controlen la massa monetaria que és igual a l'oferta monetaria, fomenten les obres públiques,... Els seus pensaments però només tenien realment sentit en economies poc diversificades.

escola clàssica: es desenvolupa del s. XVIII al s. XIX. L'escola clàssica potser és de les que estem estudiant la que més transendencia ha tingut al llarg de la história i continua tenin en la actualitat. Aquesta escola la podem dividir en dos garns grups els optimistes sobre possibilitats de creixement sostingut i els pesimisties.

• optimistes: dins els optimistes destacar les grans idees de Adam Smith que reflexà en el seu llibre " investigación sobre la naturaleza y las causas de la riqueza de las naciones". Les principals idees són: la acció invisible del mercat, més conegut amb el nom de la mà invisible; la busqueda individual del màxim benifici i la divisió del treball.
• pesimiestes: dins els pesimistes destacar també dos grans pensadors, David Ricardo i T. R. Malthus. Aquests defensaven que els mecanismes d'ajsut dels excessos de població reduïen la productivitat dels salaris segons Ricardo i de la mortalitat segons Malthus.

escola neoclàssica i del desenvolupament: l'escola neoclàssica era deductiva i abstracta, en canvi la del desenvolupament era inductiva i realista. els seus pensaments els dividim per models i els autors més destacats:

• model de creixament per etapes: aqui destacar el pensament de W. Rostow que defen que la inversió és la clau i que hem d'arribar a una societat de consum de masses, per aixo podem classificar les societats tenin en compte els seus aspectes economics: 1. la societat tradicional, 2 a societat que reuneix les condisions pel desenvolupament, 3 el enlairament (take off) i 4. la societat a que diu que hem de arriba, la societat del consum de masses.
• model del canvi estructural: en aquest model destaquen tres autors: W. Arthur Lewis a favor de la mà de obra a la industria, A. Gerschenkon que defen la banca, la industria pesada i el paper de l'Estat; i finalment S. Kuznets que dons suport al paper del Banc Mundial.
• model estructurista de dependencia economica: en aquest model solament destacar el paper de l'argentí R. Prebish qui dona importancia al preu del productes primaris, manufactures i la necessitat de protecció.

l'economia neoindustrial i evolucionista: finalment destacar aquest corret pròxim a l'actualitat que divideix els seus pensaments en tres grups:

• el marc social i legal: on les idees més importants són exposades per Douglas i North i expliquen que no es el mercat sinó les institucions que la fan funcionar; també aprofundeixen sobre el sistema de propietat.
• Fluctacions polítiques: on destaquen Abert Hirschman amb els seus conceptes de: Exit, Voice i Loyalty. Detaquen els dos grups de reformistes i conservadors.
• espíritu empresarial: on defensen el pas de la invenció a la innovació. Els dos pensadors que més reflexionaren sobre el tema foren Schumpeter i Rosenberg.

Pel que fa la meva reflexió dir que l'últim apartat és el més proxim amb idees innovadores a l'actualitat i que conjuntament amb idees clàssiques o algunes de neoclàssiques formen el pensament que es segueix en aquesta economia moderna. Vull destacar dos idees que crec que són les que formen a clau de la nostra economia i que ens permeten avançar, aquetes són que molt bones idees de la economia sorgueixen de la barreja de cultures i que les instuitucions més importants, que dirigueixen la economia són l'estat i els bancs.

Finalment dir que el paper de les instutucions ha estat un tema molt discutit al llarg de tota la história economica. Actualment, el paper dels Bancs i de l'Estat actualment és cuestionable, ja que estem en situció de crisis i podriem dir que els bancs ens són, en part, els culpables degut el seu prestem de hipoteques subrime i de la poca confianza entre ells; d'altra banda l'Estat a l'actualitat diria que no esta sabent solucionar la situció, no es noten les seves mesures per intenatr millorar la situació.

setmana 8: EL SEGIMENT DE LA ECONOMIA INTERNACIONAL

Durant la semantman del 30 de març al 2 d'abril ens hem dedicat a tractar el tema de la economi internacional, ja iniciat la setmana anterior i també hem inicat el tema del Creixement economic modern, que explicaré la setmana següent.

Per explicar el tema podem dividir-lo en tres grans blocs: el começ, la política comercial, el treball i el capital.
Comerç: la industria produïa per vendre i llavors gran importancia del comerç, tant nacional com internacional. l'etapa de més creixement del comerç va ser 1840-70 i els productes que més circulaven a nivell mundial ere: cotó, cereals, manufactures de cotó, maquinaria per els trens. a partir de 1870-80 el comerç va sofrir un canvis pel quer fa erls productes mes comercials en conseqüència de la segona revolució tecnologica.
política comercial: les dos corrents a destacar són: el ptoteccionisme i lliurecanvisme.
proteccionisme: defen la propia producció nacional amb arancels proteccionistes. Generalitzat abans de 1840 i a partir de 1870, es va extendre a molts països, l'adoptaven països no sotmeses per potencies imperials que han començat o consoliden el procès d'unificació nacional i industrialització; també per nacions afectades per la crisis ineternacional de sobreproducció. Els principals teorics va ser A. Hamilton i F. List.
lliurecanvisme: opta per els beneficis de la llibertat de comerç. Va se d'escasa duració (1860-70), no es va extendre mol, adoptat sobretot per nacions industrialitzades. Els principals teoritzados foren A. Smith, D. Ricardo, J.Stuart Mill.
treball: per busca treball un factor immortant, va apareixer la emigració europea, que va viure un proces accelerat cap a finals de s. XIX. els pricipals origens eren: Russia, Italia, ALemanya i els principals destins EUA,Canadà, Australia i les principals colonies angleses; les causes de l'emmigarció eren polítiques, religioses y economiques. Les conseqüències de la emigració foren socials i economiques tan pels països d'origen com destí.
capital: hi havia un gran flux de capial (4.000 M de lliures estarlines) causta pe rla urbanització, industrialització i plantacions.

Pel que fa la reflexió final del tema dir que aquesta epoca es l'inici de nostre món, del món actual on podem trobar també els quatre punts tractats: hi ha un gran comerç inetrnacional, es segueixen unes polítiques que ja no tenes res a veure amb el llirecanvimes o protccionis, continua existin un emmigració en el treball i per suposat un flux de capital encara que potse actualment es troba estancat per la crisis actual.