setmana 9: EL CREIXEMENT ECONOMIC MODERN

Durant la setmana del 13 al 17 de abril ha classe ens hem dedicat a acabar el tema del creixement econmic modern i el patró or tema que finalitzarem la setmana següent per tant el tractare posteriorment al blog. El tema del creixement economic modern correspont al capitol 4 del llibre de suport.

Les explicacions del desenvolupament en models teorics de la economia els hem tractat am quatre grups diferenciats: Precendents, escola clàssica, escola neoclàssica i economia neoindustrial i evolucionista. Ara tractare d'explicar-los punt per punt.

Precedents: serien aquells que reflexionaren del segle XVI al XVIII i els podem dividir en tres:

• arbitristes: el seu objectiu era trobar i aportar solucions als problemes economics i demogràfics que estaven afectan el poder de la monarquia. Els pensadors més destacats d'aquest corrent són: Martín Gonzalez de Cellorigo, Sancho de Moncada, Pedro Fernandez Navarrete, Benito de Peñalosa, Mateo de Cisón y Biedma.
• fisiócrates: aquest corrent nasqué l'any 1757 en un conversa de François Quenay i Mirabeau. Els seus pensaments són que hi ha un ordre natural per totes les coses incloient la societat i el sistema economic. Estaven en contra del mercantilisme i a favor del liberalisme. Algunes de les seves idees son precursores de molts pensaments economics actuals.
• mercantilistes: van arrancar al segle XVI però el seu segle d'or és el VXII. La idea a destacar és que el comerç és la base de la riquesa. Aquest corrent és la base del proteccionisme. Defensen que s'ha d'evitar que els extrangers introdueixin productes, l'enfasis en el consum i no la producció, controlen la massa monetaria que és igual a l'oferta monetaria, fomenten les obres públiques,... Els seus pensaments però només tenien realment sentit en economies poc diversificades.

escola clàssica: es desenvolupa del s. XVIII al s. XIX. L'escola clàssica potser és de les que estem estudiant la que més transendencia ha tingut al llarg de la história i continua tenin en la actualitat. Aquesta escola la podem dividir en dos garns grups els optimistes sobre possibilitats de creixement sostingut i els pesimisties.

• optimistes: dins els optimistes destacar les grans idees de Adam Smith que reflexà en el seu llibre " investigación sobre la naturaleza y las causas de la riqueza de las naciones". Les principals idees són: la acció invisible del mercat, més conegut amb el nom de la mà invisible; la busqueda individual del màxim benifici i la divisió del treball.
• pesimiestes: dins els pesimistes destacar també dos grans pensadors, David Ricardo i T. R. Malthus. Aquests defensaven que els mecanismes d'ajsut dels excessos de població reduïen la productivitat dels salaris segons Ricardo i de la mortalitat segons Malthus.

escola neoclàssica i del desenvolupament: l'escola neoclàssica era deductiva i abstracta, en canvi la del desenvolupament era inductiva i realista. els seus pensaments els dividim per models i els autors més destacats:

• model de creixament per etapes: aqui destacar el pensament de W. Rostow que defen que la inversió és la clau i que hem d'arribar a una societat de consum de masses, per aixo podem classificar les societats tenin en compte els seus aspectes economics: 1. la societat tradicional, 2 a societat que reuneix les condisions pel desenvolupament, 3 el enlairament (take off) i 4. la societat a que diu que hem de arriba, la societat del consum de masses.
• model del canvi estructural: en aquest model destaquen tres autors: W. Arthur Lewis a favor de la mà de obra a la industria, A. Gerschenkon que defen la banca, la industria pesada i el paper de l'Estat; i finalment S. Kuznets que dons suport al paper del Banc Mundial.
• model estructurista de dependencia economica: en aquest model solament destacar el paper de l'argentí R. Prebish qui dona importancia al preu del productes primaris, manufactures i la necessitat de protecció.

l'economia neoindustrial i evolucionista: finalment destacar aquest corret pròxim a l'actualitat que divideix els seus pensaments en tres grups:

• el marc social i legal: on les idees més importants són exposades per Douglas i North i expliquen que no es el mercat sinó les institucions que la fan funcionar; també aprofundeixen sobre el sistema de propietat.
• Fluctacions polítiques: on destaquen Abert Hirschman amb els seus conceptes de: Exit, Voice i Loyalty. Detaquen els dos grups de reformistes i conservadors.
• espíritu empresarial: on defensen el pas de la invenció a la innovació. Els dos pensadors que més reflexionaren sobre el tema foren Schumpeter i Rosenberg.

Pel que fa la meva reflexió dir que l'últim apartat és el més proxim amb idees innovadores a l'actualitat i que conjuntament amb idees clàssiques o algunes de neoclàssiques formen el pensament que es segueix en aquesta economia moderna. Vull destacar dos idees que crec que són les que formen a clau de la nostra economia i que ens permeten avançar, aquetes són que molt bones idees de la economia sorgueixen de la barreja de cultures i que les instuitucions més importants, que dirigueixen la economia són l'estat i els bancs.

Finalment dir que el paper de les instutucions ha estat un tema molt discutit al llarg de tota la história economica. Actualment, el paper dels Bancs i de l'Estat actualment és cuestionable, ja que estem en situció de crisis i podriem dir que els bancs ens són, en part, els culpables degut el seu prestem de hipoteques subrime i de la poca confianza entre ells; d'altra banda l'Estat a l'actualitat diria que no esta sabent solucionar la situció, no es noten les seves mesures per intenatr millorar la situació.